El que mes importa es que si es prohibissin els transgènics, seria impossible produir insulina al nostre país.
Que son el transgènics?
Els aliments transgènics són plantes o animals modificats genèticament, fa que les seves característiques al genotip canviïn i fan que hi hagi una millor productivitat en el comerç alimentari.
El primer aliment transgènic que va arribar al mercat va ser un tomàquet al 1994 a EUA.
Aquest aliments modificats genèticament tenen la finalitat de millorar la seva producció. Troben algunes varietats de vegetals com: el blat de moro, soja, cotó, tomàquet i patata.
Genèticament incorporen tres gens diferents:
- El gen de resistència a antibiòtics: És un gen de marcatge, que permet diferenciar els individus que han estat modificats dels que no ho han estat, incorpora informació de resistència de l’ampicilina i també s’utilitzen altres antibiòtics utilitzats en medicina humana.
- El gen de resistència a antibiòtics: És un gen de marcatge, que permet diferenciar els individus que han estat modificats dels que no ho han estat, incorpora informació de resistència de l’ampicilina i també s’utilitzen altres antibiòtics utilitzats en medicina humana.
- El gen autoinsecticida: s’incorpora a les plantes la informació per a generar una toxina, anomenada toxina Bt, que elimina els insectes nocius pel cultiu modificat. Ja s’utilitzava anteriorment com insecticida.
- El gen de resistència a herbicides: S’utilitza com a marcador i també com a valor afegit del cultiu. Permet utilitzar major quantitat d’herbicides per eliminar les plagues sense que el vegetal conreat es vegi afectat.
- El gen de resistència a herbicides: S’utilitza com a marcador i també com a valor afegit del cultiu. Permet utilitzar major quantitat d’herbicides per eliminar les plagues sense que el vegetal conreat es vegi afectat.
Espanya es troba dins del principals països productors d’aliments transgènics. Els primers cultius modificats genèticament introduïts al nostre país van ser els cereals.
El blat de moro és un dels vegetals més modificats ja que s'en deriven una gran varietat de productes.
El blat de moro és un dels vegetals més modificats ja que s'en deriven una gran varietat de productes.
És segur per la salut?
El 1994 va arribar al mercat dels EUA el primer producte modificat genèticament (un tomàquet). D'ençà de llavors n'hi han hagut molts més i menjar aliments modificats genèticament ha esdevingut bastant normal. De totes maneres, la gent només s'ha alimentat de menjar modificat genèticament durant un període de temps relativament curt. Per tant, pot ser que tinguin efectes a llarg termini que per ara desconeixem.
El 1994 va arribar al mercat dels EUA el primer producte modificat genèticament (un tomàquet). D'ençà de llavors n'hi han hagut molts més i menjar aliments modificats genèticament ha esdevingut bastant normal. De totes maneres, la gent només s'ha alimentat de menjar modificat genèticament durant un període de temps relativament curt. Per tant, pot ser que tinguin efectes a llarg termini que per ara desconeixem.
VALORACIÓ JURÍDICA
- La Unió Europea (UE) regula la legalitat de produir i vendre aliments modificats genèticament, la importació d’aliments modificats genèticament. A Espanya, no s'ha aprovat cap aliment modificat genèticament que no hagi estat permès per la UE.
- A més de la regulació que estableix la UE hi ha normes d'àmbit nacional.
- A més de la regulació que estableix la UE hi ha normes d'àmbit nacional.
- A Espanya, les lleis sempre les elabora l'Assemblea Legislativa i les autoritzacions les dóna l'Administració. Les normes espanyoles són molt estrictes en la reglamentació dels organismes modificats genèticament, ja que el principi preventiu en l'aprovació de noves varietats sempre s'aplica. Per a la comercialització de les noves varietats prominents de la modificació genètica, es necessari complir l'ordre que estipula la inclusió al registre de varietats comercials, publicat al BOE pel Ministeri de Ciència i Tecnologia. Al contrari del que passa amb altres varietats millorades amb altres procediments, s'estableix un pla de seguiment obligatori per a provar en l'àmbit comercial la utilitat de la modificació genètica i l'impacte en espècies vegetals i animals alienes al cultiu. Quan les noves varietats necessiten una nova dosi d'herbicida, cal una autorització prèvia per mitjà d'una Resolució del Departament d'Agricultura del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, segons el Reial Decret 2163/1994 que introdueix el sistema harmonitzat comunitari d'autorització per a la comercialització i l'ús de productes fitosanitaris. En el procés d'autorització es determinen les dosis i les condicions d'ús per garantir que quan els productes fitosanitaris siguin autoritzats, siguin prou efectius. També es realitza una prova per assegurar que no tenen efectes inadmissibles en les plantes o els productes vegetals, incloent la possible presència de pèrdua, ni efectes inacceptables en el medi ambient en general, ni cap efecte perjudicial per a la salut dels animals o dels humans o les aigües subterrànies.
- Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar a l'etiqueta perquè se segueixen les normatives de la Unió Europea. Perquè una llavor modificada genèticament pugui anar al mercat, cal l'acord de Normativa comunitària (CE) 258/97 sobre aliments i ingredients alimentaris nous, si els cultius o els subproductes estan destinats al consum humà. Aquesta notificació està publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees i regula l'autorització i qualsevol possible etiquetatge del producte. Per a l'etiquetatge d'aliments que contenen petites quantitats o additius d'organismes modificats genèticament es tindran en compte les condicions de les normatives comunitàries núm. 49/2000 i 50/2000F; aquestes normatives estableixen un màxim d'un 1% per no haver d'etiquetar a causa de la contaminació accidental degudament documentada.
- La legislació espanyola actual no diu res dels aspectes ètics, es limita a la seguretat alimentària en relació amb la salut pública i el medi ambient.
- Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar a l'etiqueta perquè se segueixen les normatives de la Unió Europea. Perquè una llavor modificada genèticament pugui anar al mercat, cal l'acord de Normativa comunitària (CE) 258/97 sobre aliments i ingredients alimentaris nous, si els cultius o els subproductes estan destinats al consum humà. Aquesta notificació està publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees i regula l'autorització i qualsevol possible etiquetatge del producte. Per a l'etiquetatge d'aliments que contenen petites quantitats o additius d'organismes modificats genèticament es tindran en compte les condicions de les normatives comunitàries núm. 49/2000 i 50/2000F; aquestes normatives estableixen un màxim d'un 1% per no haver d'etiquetar a causa de la contaminació accidental degudament documentada.
- La legislació espanyola actual no diu res dels aspectes ètics, es limita a la seguretat alimentària en relació amb la salut pública i el medi ambient.
Arguments a favor són:
- Augmenta la productivitat: si tenim cultius resistents a plagues i ademés a herbicides les pèrdues es minimitzen de manera que el rendiment augmenta considerablement.
- Augmenta la productivitat: si tenim cultius resistents a plagues i ademés a herbicides les pèrdues es minimitzen de manera que el rendiment augmenta considerablement.
- Agricultura és més ecològica: els insecticides els fabrica la pròpia planta de manera que actuen d’una forma més localitzada sense que es dispersi pel medi ambient .
- Ingesta de vacunes: s’estan intentant fer plantes transgèniques que continguin anticossos contra determinades malalties de manera que al ingerir-les quedéssim immunitzats.
- Aliments vitaminats: es vol fer un arròs transgènic ric amb vitamina A, ja que un dèficit en aquesta vitamina produeix ceguesa. Està pensat per ha països que pateixen desnutrició.
- Cultius resistents a condicions ambientals adverses (sequedat, gelades, salinitat,...)
- Cultius amb major rendiment (arròs)
Beneficis industrials:
- Fruits que tarden més en madurar.
- Fruits que tarden més en madurar.
- Augment de la producció.
- Producció d’antibiòtics ràpidament.
- Obtenció d’aliments amb anticossos i determinades vitamines.
- Obtenció d’aliments amb anticossos i determinades vitamines.
En contra perquè sabem de que tracta el tema i quins són els seus inconvenients:
- Risc per la salut humana i animal: Toxicitat i qualitat dels aliments, pot produir al·lèrgies i resistència a antibiòtics.
- Risc per medi ambient: persistència del transgen, augment dels químics en agricultura, impredectiblitat de l’expressió dels gens i de les generacions que es transmetrà i resistència dels organismes modificats i susceptibilitat dels organismes no modificats.
- Risc per la salut humana i animal: Toxicitat i qualitat dels aliments, pot produir al·lèrgies i resistència a antibiòtics.
- Risc per medi ambient: persistència del transgen, augment dels químics en agricultura, impredectiblitat de l’expressió dels gens i de les generacions que es transmetrà i resistència dels organismes modificats i susceptibilitat dels organismes no modificats.
- Risc per a l’agricultura: alteració del valor nutritiu, pèrdua de biodiversitat i reducció dels cultius susceptibles. La informació genètica introduïda en els vegetals transgènics té una possibilitat de migrar, com si es tractes d’un virus, i instal·lar-se en nous organismes. Pot provocar l’aparició de bacteris resistents als antibiòtics utilitzats per a la selecció dels organismes modificats o noves plagues resistents als mateixos insecticides i/o herbicides que les conreades.
Que diu CIU sobre el tema?? enllaç
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada