En època prehistòrica, el territori català fou colonitzat pels grecs, i fundaren, al 600 aC, l'Emporion (Empúries), que, amb Rode (Roses), foren les dues colònies gregues més occidentals.
Els grecs, fenicis i cartaginesos varen exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels ibers.
Durant les guerres púniques, Empúries mantingué una sòlida aliança amb Roma, desembarcaren els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC) i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització de la península Ibèrica.
La romanització s'imposà netament a la fi del segle I aC, ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials.
La ciutat de Tàrraco va ser capital de a província Tarraconense - des del Pirineu fins a Cartagena- i fou un el centre polítics i religios d'Hispània. En queden d'aquesta època visibles restes arqueològiques.
Amb el cristianisme centre d'un arquebisbat.
Al romà succeí el regne visigòtic amb seu a Toledo, però s'acabà amb la conquesta musulmana de la península que comença en el 714 amb la primera penetració àrabomusulmana en terres catalanes.
La penetració islàmica, que tingué el seu sostre a Poitiers (732), comportà l'arabització de bona part de la península Ibèrica incluent la que després seria Catalunya. El territori fronterer amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord.
El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el 801 els carolingis conquistaren el comtat de Barcelona, on els primers comtes foren francs, i s'aglutinaren amb la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca Hispànica.
A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa s donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada